Una escala en L o de quart de volta canvia de direcció 90°. Mesura l'alçada entre paviments acabats i l'espai disponible en cada direcció. Les llargades dels dos trams inclouen la zona del gir: no són només la suma dels avanços dels graons rectes. Segueix la planta etiquetada per mantenir els mateixos punts de referència.
- Alçada H
- Distància vertical entre els dos paviments acabats.
- Llargada L1 i amplada W1 del tram 1
- Llargada total en planta del tram inferior i la seva amplada. Amb un replà, la part recta té una llargada L1 − W2.
- Llargada L2 i amplada W2 del tram 2
- Llargada total en planta del tram superior i la seva amplada. La part recta fa L2 − W1. Les amplades poden ser diferents: no les substitueixis per una única amplada suposada.
- Tipus i sentit del gir
- Tria replà o graons compensats, i esquerra o dreta segons el sentit en què puges l'escala. El sentit reflecteix la planta, no la direcció des de la qual la mires des de dalt.
- Unitats
- Fes servir mil·límetres, centímetres o metres, o introdueix peus i polzades. Els resultats distingeixen longituds, graus i nombre de contrapetges.
Selecciona replà, gir a la dreta i l'estesa superior una contrapetja per sota del paviment superior. Introdueix H = 2800 mm, L1 = L2 = 2960 mm i W1 = W2 = 1000 mm. Calcula i després selecciona 16 contrapetges amb el control corresponent. Aquest exemple fa servir unitats mètriques.
Cada tram recte fa 2960 − 1000 = 1960 mm. Set esteses ordinàries a cada tram donen un avanç de 1960 ÷ 7 = 280 mm per graó. El replà és un nivell diferent; el paviment superior afegeix l'última pujada.
| Magnitud | Valor |
|---|---|
| Nombre total de contrapetges | 16 |
| Alçada per contrapetja | 2800 ÷ 16 = 175 mm |
| Esteses ordinàries numerades | 7 + 7 = 14 |
| Replà | 1; 1000 × 1000 mm |
| Recorregut recte de cada tram | 1960 mm |
| Avanç per graó de cada tram | 280 mm |
| Inclinació de cada tram | ≈ 32,01° |
| Cota del replà | 8 × 175 = 1400 mm |
| Cota de l'última estesa ordinària | 15 × 175 = 2625 mm |
| Paviment superior | 16 × 175 = 2800 mm |
| Expressió de confort de cada tram | 2 × 175 + 280 = 630 mm |
Els resultats principals indiquen el nombre total de contrapetges, l'alçada real de cada contrapetja i l'avanç i la inclinació de cada tram en mode de replà. Si les llargades o amplades són diferents, els avanços i angles també poden variar, encara que l'alçada de contrapetja sigui comuna.
L'avanç és horitzontal. La inclinació és l'angle respecte de l'horitzontal: en l'exemple, atan(175 ÷ 280) ≈ 32,01°. Cap de les dues magnituds especifica el gruix de la peça d'estesa, la volada del graó ni les dimensions comercials dels suports inclinats.
La fitxa de confort té en compte l'alçada de contrapetja, l'avanç, la inclinació i 2 × alçada + avanç. L'interval recomanat i els missatges són orientacions de l'app per planificar, no una confirmació que el projecte compleixi els requisits locals. Els 630 mm de l'exemple són una comprovació aritmètica, no un certificat de seguretat.
L'exemple numèric anterior correspon a un replà. Si canvies a graons compensats, la geometria canvia i també pot variar el nombre de contrapetges proposat. Aquest mode s'explica aquí a partir de les dades i la geometria, però les xifres de l'exemple amb replà no constitueixen un exemple resolt amb graons compensats.
- Replà
- Superfície plana i rectangular de gir, diferenciada de les esteses ordinàries numerades. Les seves dimensions depenen de les amplades dels dos trams: W2 en la direcció d'arribada i W1 en la de sortida. Aquesta pantalla no té cap camp independent per a la fondària del replà.
- Graons compensats
- El gir es divideix en esteses de forma variable. Pro² en construeix la planta i la línia de pas; un sol avanç rectangular no pot descriure totes les vores d'un graó de gir. En aquest mode, l'avanç i la inclinació principals corresponen a la línia de pas desenvolupada.
- Distribució dels graons compensats
- El control de distribució del 0–100% modifica com es reparteix el gir entre els trams veïns. No és un marge de material ni un percentatge de feina acabada. Revisa la planta i el contorn de cada estesa després de canviar-lo.
Hi ha dues opcions de connexió superior. A nivell del paviment situa l'última estesa numerada a la cota del paviment superior. Una contrapetja per sota deixa el paviment superior com a superfície final separada. Això modifica el nombre i la distribució de les esteses ordinàries.
Per a un replà, la relació és: contrapetges = esteses ordinàries + un replà + una última pujada fins al paviment si s'ha triat «una contrapetja per sota». En l'exemple resolt: 16 = 14 + 1 + 1.
Al principi, l'app suggereix un nombre de contrapetges. Els controls − i + permeten triar un altre nombre viable; el control de restabliment torna al recomanat quan està disponible. Torna a comprovar la connexió superior en comparar alternatives.
La planta mostra el sentit del gir i les superfícies numerades. L'alçat mostra les seves cotes i la relació amb el paviment superior. El replà és un sol nivell, encara que el recorregut hi canviï de direcció.
Les fitxes de detall de les esteses fan servir el contorn real de cada superfície: vèrtexs, longituds de les vores i angles interiors. Es distingeixen les formes rectes, de replà i de graó compensat; les formes iguals es poden agrupar. Les vores interior i exterior d'un graó compensat poden tenir longituds diferents.
Fes servir els dibuixos per entendre la disposició abans de preparar una plantilla de tall. No incorporen el gruix de les peces, els detalls de les juntes, els marges de tall ni el dimensionament estructural.
- Totes les dimensions han de ser positives i dins de l'interval admès. Cada tram ha de conservar una longitud recta útil després de reservar la zona del gir.
- Una combinació pot ser inviable encara que cada dimensió sembli raonable per separat. Canvia les llargades, les amplades, el tipus de gir o el nombre de contrapetges; un avís no és una indicació per forçar que el traçat hi càpiga.
- El control de distribució només s'aplica als graons compensats. No apareix quan hi ha un replà.
- Aquesta eina no calcula el cost, la capacitat estructural, un espai lliure de pas que compleixi la normativa ni l'aprovació segons un codi local de construcció. Comprova aquests aspectes per separat.
Una escala de quart de volta és diferent d'una escala en L?
En aquesta pàgina, tots dos noms indiquen un canvi global de direcció de 90°. Les variants amb replà o graons compensats comparteixen la pàgina, però tenen geometries de gir diferents.
He d'introduir la llargada sense comptar el replà?
No. Fes servir les llargades totals dels trams indicades a la planta. En l'exemple amb replà, cada llargada de 2960 mm inclou 1000 mm per al gir, de manera que queden 1960 mm per a les esteses ordinàries.
Puc fer servir l'exemple amb replà per dimensionar graons compensats?
No. Un replà i un conjunt de graons compensats divideixen el gir de manera diferent. Aquest exemple fix fa servir un replà; revisa la planta recalculada després de canviar el tipus de gir.
- Una escala de quart de volta és diferent d'una escala en L?
- En aquesta pàgina, tots dos noms indiquen un canvi global de direcció de 90°. Les variants amb replà o graons compensats comparteixen la pàgina, però tenen geometries de gir diferents.
- He d'introduir la llargada sense comptar el replà?
- No. Fes servir les llargades totals dels trams indicades a la planta. En l'exemple amb replà, cada llargada de 2960 mm inclou 1000 mm per al gir, de manera que queden 1960 mm per a les esteses ordinàries.
- Puc fer servir l'exemple amb replà per dimensionar graons compensats?
- No. Un replà i un conjunt de graons compensats divideixen el gir de manera diferent. Aquest exemple fix fa servir un replà; revisa la planta recalculada després de canviar el tipus de gir.
Mesures, unitats i termes dels materials
Totes les calculadores d'escales